La primera conferència del congrés va ser
“Viure el món” dirigida per Albert Bosch. Es defineix com un home aventurer,
explorador i a qui li agrada disfrutar de la natura i de les meravelles que
trobem en el món. Per a ell, és molt important viure experiències, tocar la
natura d’aprop.
 |
| Albert Bosch a l'Aula Magna de la FCC de la UAB. Foto: Helena Coll Doménech. |
“La gent que t’explica sobre alguna cosa ha
d’haver-ho fet: qui et parla de riscs deu haver-se arriscat, i a mi m’agrada
parlar sobre allò que sé perquè ho he tocat amb les mans”.
“Si has fet algunes coses bé és perquè has millorat
dels teus errors i fracassos. Hem de prendre riscs i innovar, i més encara en
un món on tot ja està quasi tot creat”.
“A l’Antàrtida, quan estava sol, em vaig fer
una pregunta: fa anys que jo estimo la natura, però, ella m’estima a mi?
Estimar depèn de nosaltres, però s’ha de ser generós per a què la natura ens
estimi”.
Bosch es defineix com un gestor de projectes, i explica que només baix aquest concepte es
pot permetre dur la vida que porta. Declara que si només és deportista s’oblida
de la seva capacitat de gestió i per fer qualsevol viatge intens es necessita
molt més que la idea de fer aquest viatge: és necessari sobretot un equip amb
qui comunicar tot allò que s’està fent, patrocinadors i persones a qui els
interessi allò que fas.
Albert Bosch va dividir la seva conferència en
quatre parts, on en cada una d’elles va parlar de quatre llocs del món que el
van impactar molt: el desert, la selva, la munyanya i la zona Polar.
 |
| Bosch en la quinta etapa del Dakar. Foto: web Albert Bosch |
Del desert, el nostre protagonista ens explica
que el seu primer objectiu va ser poder anar al Dakar, i no volia donar
l’esquena a aquest somni, per molt difícil que fos. Com no tenia recursos
econòmics ni tampoc destacava pels seus dots esportius, va començar a gestionar
aquest projecte per altres vies. Va decidir anar a buscar a un company del seu
poble que volia fer anys abans el Dakar perquè era molt bo amb la moto, però
que per desgràcia va sofrir un accident de cotxe pel qual va quedar-se
minusvàlid. Quan Albert Bosch li va proposar fer el Dakar junts, ell va
acceptar i van ser el primer equip espanyol de la història.
“La brúixola va més enllà del cronòmetre. Vaig
canviar el xip, quien era el rumb de la meva vida? La brúixola em va ensenyar a
cercar-me la vida per a poder aconseguir els meus objectius”.
“La comunicació té molta importància. Quan
posava un preu a la meva expedició, sempre el pujava una mica per poder pagar
aquesta comunicació. Perquè per molt que viatgis i ho facis molt bé, si no ho
contes i comuniques, no existeix. D’aquesta forma, vaig aconseguir que els patrocinadors
em donessin suport econòmic”.
Sobre la muntanya, Albert Bosch ens conta que va
dur a terme una expedició anomenada The
seven summits, on va fer els set cims. Aquest projecte, conta, va ser
diferent al de fer una montanya: va durar tres anys i mig i van necessitar
moltíssims equips. D’això se’n diu un projecte, no fer només una muntanya per
oci. Va passar per moments difícils, però diu que no canvia per res el moment
en què arribes al cim de la muntanya que estàs pujant.
Bosch explica que sempre intenta anar pel món
amb els ulls ben oberts i les orelles ben connectades, i s’ajunta amb aquells
que estan al seu hàbitat quan viatja per entendre millor aquell lloc del món.
En un dels seus viatjes, a Indonesia, va passar ben aprop de la mina d’or més
gran de tot el món.
De la selva, Albert Bosch ens conta que va
veure molts animals extranys, dels quals no et podies fiar. Havia de dormir
sempre en alt, mai al terra, i que als rius havia d’anar amb molt de compte per
la fauna que s’hi troba dins l’aigua.
 |
| El públic escolta atent la conferència d'Albert Bosch. Foto: Helena Coll Domenech |
“Hem de gestionar els riscs, no enfrontar-se a
ells”. Per això, Bosch, quan va decidir dur a terme la expedició a la zona
Polar, explica que es va operar de l’apèndix perquè havia molta gent que havia
mort a causa de la explosió d’aquest, perquè un rescat en aquesta zona pot
durar varis dies. La temperatura mitjana era de -40ºC i havia un vent de 100
km/h. El risc de congelació era altíssim.
Quan va fer la seva expedició a la zona Polar,
estaria incomunicat durant set dies, però era molt important comunicar-se amb
el seu equip per contar el què feia. Per això, aprofitava com podia per
escriure una mica de crònica.
Com a experiència, ens conta que un cop va
agafar unes imatges per a la seva web d’altres anys que no eren seves. Quan va
tornar del viatge en el què estava, va trobar-se amb un mail de l’autor de les
imatges: com no eren seves, havia infringit els drets del fotògraf. “Fixeu-vos
bé en les imatges que empreu, perquè hem de respectar els drets dels demés”.
Com a conclusió de la conferència d’Albert
Bosch, ens anima a gaudir de la natura i de viatjar. A buscar recursos pel
nostre compte, disfrutar del món i de no abandonar mai els nostres objectius.
“Aconseguir convertir un somni en un projecte és
allò que fa que ens sentim realitzats”.
“Les xarxes socials són imprescindibles per
donar-te a conéixer, per comunicar allò que estàs vivint”.
“El millor entrenament mental és demanar-te
per què vols aconseguir el teu objectiu”.
Per a més informació es pot consultar la web d'Albert Bosch.
