 |
| Martín i Calero, acompanyats a la taula del professor Tejedor Foto: Pablo Bosch Garcia |
Dos programes de viatges. Tot i que costi
de creure, poc mes tenen en comú Callejeros
Viajeros y Españoles por el mundo.
‘Viajes, historias y personas’ va ser el títol de la taula rodona on van
participar dos dels integrants d’aquets programes: Alvaro Martín (Callejeros Viajeros)
i Luis Calero (Españoles en el mundo).
Dos maneres d’entendre el periodisme de
viatges. Tot i això, aposten per un producte similar: viatjar i donar a
conèixer diferents països . En una exposició de més d’una hora, van parlar del
present dels dos programes, la seva evolució des dels inicis, les temàtiques,
anècdotes, i també, esclar, del futur que tenen per endavant.
Alvaro Martín i Luis Calero van fer les
delícies dels assistents. El periodisme de viatges es una opció molt ben
valorada entre els joves aspirants a periodistes. Abans d’acabar la ponència,
Luis Calero va assenyalar que cal fer “el que t’agrada i t’importa, tot i que
abans has de fer coses que no t’agraden tant”. Interessant reflexió, igual que
tota la taula rodona.
Callejeros Viajeros té el seu origen en el
programa de Telemadrid, ‘Mi cámara y yo’. Tot i això, en paraules de l’Alvaro
Martín, “Callejeros Viajeros no se entendería sin Callejeros”. I es que el
programa de Cuatro mostra la cara B dels països que visiten, la crua realitat
que s’allunya dels focus mediàtics. Així van començar a l’abril de 2009, amb el
primer programa, sobre la ciutat de Bangkok. Barris marginals, persones amb
problemes, llocs poc ‘atractius’, zones on les armes es tenen sense cap tipus
de control governamental, etc.
Per demandes de l’audiència, poc a poc el
programa ha anat evolucionant. Han inclòs series de països per temàtiques, com
podrien ser el fenomen ‘low cost’, els viatges VIP, les ciutats extremes o
llocs paradisíacs. Per la seva innovació van aconseguir un Premi Ondas.
Callejeros Viajeros va heretar de Callejeros l’entreteniment. Per demanda de l’audiència,
es va convertir en un programa més aventurer, amb menys barris marginals i més
platges. D'un programa a Tailandia, va sorgir l'exitòs 'Frank de la Jungla'.
Tot i això, Callejeros Viajeros no es tot ‘de color rosa’. En paraules de Martín, “tenemos mucha responsabilidad social. Para algunos a quienes les es imposible viajar, se pasan horas en el sofá con el programa. No podemos hacer cualquier cosa”. En la mateixa línea es troba Españoles en el mundo, tot i que encara més marcat al ser un programa d’una cadena de televisió pública.
Tot i ser programes de viatges, Luis
Calero afirmava que Españoles en el mundo i Callejeros Viajeros no son
competència. No es fan al mateix dia, ni tenen el mateix centre d’atenció quan
viatgen a un país. Españoles en el mundo es centra més en el narrador (un
espanyol que viu fora d’Espanya) i la seva història, amb el país o la ciutat de
fons, mentre que Callejeros Viajeros si que centra el programa al país que
visita.
Calero va afirmar que el que busquen es
gent espanyola arrelada al país que l’ha acollit i que tinguin relació amb la
gent autòctona. A més, el perfil que més els hi agrada es la d’una persona que
també tingui sentit de d’humor i els porti on ell vulgui. Va explicar que el
que busca l’audiència es trobar a una persona del seu barri, a Groenlandia, per
exemple. Segons Calero, l’espanyol ho vivia molt quan estaven amb ell.
Luis Calero, explicant una situació que es va
trobar a Groenlandia
 |
| Abans de l'inici de la taula rodona Foto: Pablo Bosch |
També va destacar la capacitat d’improvisació
que han de tenir davant d’una situació adversa. I va posar l’exemple de quan
van baixar a un volcà de Java d’on s’extreia sofre. El fum que desprenia els va
marejar, tot i això van aconseguir superar-ho. “la aventura siempre está ahí”
afirmava Luis Calero.
Un dels handicaps del programa, va dir, es
la diversitat de les destinacions en relació als codis culturals, gastronòmics
i el tracte amb la gent. Calero va dir que era vital a l’hora de preparar un
programa conèixer la seva realitat social i cultural i adaptar-se a les
destinacions.
Contundent, com tota la taula rodona,
Calero va acabar responent a una pregunta d’un dels assistents. En relació al
tema de si realment mostren els problemes d’alguns països, va ser contundent: “Si
alguien quiere ver la realidad política de un país, Españoles en el mundo no es
su programa”.
La taula rodona es va emmarcar dins del II
Congrés Internacional Viatges, Comunicació i Aventura, on van participar altres
ponents com Paco Nadal, de la secció de viatges d’El País, i Albert Bosch,
aventurer, a més dels estudiants del Màster en Periodisme de Viatges, que van
presentar els seus projectes.
